Un any més, sota l'organització de Càritas Parroquial balsarenyenca, arribava la xerrada informativa del metge de capçalera, el doctor Josep Cañellas i Isern. El passat 17 de setembre, als locals parroquials, prop d'una seixantena de persones escoltaren tot un seguit de raonaments saludables, en concret, sobre la malaltia del sucre, la Diabetis Mellitus .
Al voltant de quarts de 5 de la tarda, encetà l'acte amb unes breus paraules el rector de la parròquia, mossèn Alfons Busto: “Bé, gairebé no caldria presentació, doncs crec que tots coneixeu al Dr. Cañellas, i tan sols destacaré les seves grans dots com a comunicador”.
En Pep va començar llançant a l'aire la pregunta de si algú sabia d'on és originària la canya de sucre. La canya és originària de la Xina. “Els xinesos van ésser els primers que plantaren aquesta planta. Més tard, els conqueridors la van introduir al Brasil i altres indrets de Sud-amèrica”. També va fer avinent que la paraula Diabetes Millitus prové d'una altra matèria primera amb molt de sucre. Mellitus ve de la mel. El midó i el blat, entre altres, també són matèries primeres portadores del que coneixem com a glucosa o fructosa.
Durant prop de dues hores, la parròquia semblà una veritable sala de consulta, amb recomanacions i explicacions mèdiques d'un tecnicisme entenedor. La malaltia de la diabetis és de caràcter genètic i hereditari. De diabetis n'hi ha de dos tipus: el tipus 1, que és més problemàtica, i el tipus 2. Aquesta malaltia, una vegada s'ha contret, es controla mitjançant diferents medicaments: pastilles i injectables d'insulina. El nostre pàncrees i el fetge són dos dels òrgans més importants per un bon funcionament de l'organisme. El pàncrees és el fabricador de la insulina, i quan aquest deixa de fabricar-ne, hom pot dir que és diabètic.
L'obesitat s'ha de combatre amb molt d'esforç físic i continuïtat, perquè l'obesitat és molt negativa per a la diabetis. Fer una dieta alimentària adequada, sempre amb control mèdic, és una altra manera de portar la malaltia sota control i poder gaudir d'una vida normal.
La persona diabètica, mitjançant els avenços que avui dia existeixen, ha de tenir molt de compte amb les possibles baixades i pujades que li poden venir. Molt de compte amb això, per evitar possibles infarts i comes diabètics, que poden ser mortals.
Cañellas va ressaltar el control diabètic per l'anàlisi, i també, molt important, el control de la pressió sanguínia; un diabètic ha d'estar a 13 de pressió màxima i a 8 de mínima. També s'ha de procurar evitar els estats de nerviosisme.
Josep Gudayol i Puig
