Fa uns mesos que, primer el carrer del Castell i després el de la Creu han estat esventrats, potes enlaire. Semblaven les trinxeres d'una guerra, i tots els vianants han pogut patir les incomoditats d'haver-hi de passar a peu, no diguem ja amb el carret d'anar a comprar; perquè amb un cotxet de nen o amb una cadira de rodes era ben bé impossible. Renovar el clavegueram i les xarxes d'electricitat i d'aigua, en carrers prou estrets, ja feia preveure que les obres no serien fàcils. Però potser es podia intentar que anessin més de pressa; en canvi, s'addueix que durant el mes d'agost l'empresa que té cura de les obres va fer vacances —quan a molts altres llocs veiem que s'aprofita justament aquell mes per fer obres sense causa tantes molèsties als ciutadans—. Sigui com sigui, el cas és que a mig novembre continuem encara amb part de la trinxera oberta, i es calcula que les obres acabaran la setmana abans de Nadal. Confiem-hi! Ben segur que les obres eren necessàries, i que quan estaran acabades ja no ens en recordarem, però aquesta tardor passar pel mig del poble ha estat una aventura.

Més preocupant és el fet de la crisi econòmica. Que també ens ha deixat unes altres trinxeres, malauradament a més llarg termini. Solars amb forats que s'omplen d'aigua quan plou, obres parades mesos i mesos en la incertesa de no saber quan s'acabaran, si és que s'acaben, o si es quedaran així durant anys. A tot arreu s'hi troben, ja que la crisi és general, global. De retruc, l'aturada immobiliària i la crisi financera ha anat fent caure, com peces de dòmino, primer el consum, i després altres sectors: l'automobilístic, la metal·lúrgia, el poc tèxtil que quedava, el turisme… La previsió és que continuï la destrucció de llocs de treball i els expedients de regulació d'ocupament, i que entrem en una recessió de la qual costarà de sortir-ne, i ben segur que no en sortirem del tot indemnes.

Mentrestant, la vida segueix, ha arribat el fred i, després de l'èxit de la Fira d'Entitats de l'octubre, ja tenim a les portes la Fira d'Artesans i, el desembre, entre altres, els actes de la Marató de TV3, els concerts de l'Escola de Música i de la Coral Sant Esteve i les representacions dels Pastorets. Les entitats es belluguen, i tothom s'organitza per fer el que pot. I així anem fent bullir l'olla de la societat civil. Aquesta és la trinxera més bonica: la de tanta gent que renuncia a les hores de lleure per posar-se a fer coses pel poble. Des de finals del segle XIX, amb els Bastoners i el Cor parroquial, i a començaments del XX, amb el teatre del Casino o la Unió Esportiva , Balsareny no ha parat mai de fer activitats culturals i esportives. Aquesta és la nostra riquesa col·lectiva, aquesta és la trinxera que hem de defensar per continuar sentint-nos poble. I entre tots ho farem —ho fem— tot.

Sarment