Arbres de Balsareny - XVII

 

Els roures

Els roures són arbres ben coneguts i típics de la nostra terra. Són molt robusts i de vida molt llarga; poden viure fins als mil anys. Al nostre entorn podem trobar-ne, de roures ben vells, com per exemple el famós exemplar de la “font del roure” de Cerarols, a Cornet. Existeixen almenys 8 o 10 espècies diferents de roures, la majoria d'elles de capçada ampla i branques gruixudes. Solen tenir molts aspectes semblants a les alzines, com és la seva escorça rugosa i fosca (de fet, pertanyen al mateix gènere, Quercus ), però, en canvi, els roures assoleixen més alçària i no tenen la capçada tan densa com les alzines. La fulla dels roures es caracteritza perquè és lobulada, en tant que la de les alzines no. Un altre fet distintiu és que, així com les alzines tenen fulla persistent, els roures són de fulla caduca. Actualment, a principis d'hivern, les fulles del roure ja estan marcides i han caigut, encara que sovint es mantenen bo i seques dalt de l'arbre durant tot l'hivern.

El roure del costat de la “Font dels enamorats” (sota la rectoria)

Els roures floreixen a la primavera (d'abril a juny) i els seus fruits, ben coneguts, són les glans, igual que els fruits de les alzines i altres espècies afins com el garric (un arbust). Les glans maduren a finals d'any i, com ja sabeu, són un bon aliment per al bestiar.

El roure que hi ha al costat de l'església de Sant Esteve.

La roureda de la carretera de Vilafruns, al davant de la mina.

La fusta dels roures és molt apreciada, per ser molt dura, compacta i força resistent a l'aigua. S'empra en fusteria, escultura, construcció, etc. i també és molt adequada com a llenya de bona qualitat.

A Catalunya hi tenim 7 espècies de roure, amb la peculiaritat que s'hibriden molt sovint entre elles i donen lloc a una gran variabilitat de formes que es fan francament difícils de distingir. De manera natural, els roures formen les típiques rouredes de la muntanya mitjana, junt amb altres arbres i arbustos (pins, aurons, etc.). Les rouredes es troben a llocs més aviat humits, com és prop dels cursos d'aigua, encara que no en primera línia, sinó més aviat darrere dels boscos de ribera.

Parlarem de les tres espècies de roure que predominen al nostre terme municipal: el roure de fulla petita , el roure martinenc i un híbrid de tots dos, anomenat roure cerrioide .

El roure de fulla petita o roure valencià ( Quercus faginea ) és un arbre no gaire alt, de fulles dures. És el roure que més presenta el fenomen de mantenir les fulles, un cop seques, tot l'hivern a l'arbre fins que surten les noves fulles a la primavera següent. La fulla, com diu el seu nom, és petita, d'uns 5 centímetres o menys de llargada, i té dents gairebé punxants a tot el marge.

El roure martinenc ( Quercus pubescens ) sol ser més alt i es caracteritza perquè les seves fulles són força gruixudes però no endurides, més grans que les de l'anterior (entre 5 o 10 cm. de llargada, i de vegades més) i no tenen les dents punxants sinó uns lòbuls irregulars arrodonits; per altra banda, són peludes pel seu revers, encara que a l'estiu tenen clapes depilades.

El roure cerrioide ( Quercus cerrioides ), com hem dit, és un híbrid entre els altres dos, amb caràcters intermedis. Les seves fulles són poc endurides i presenten lòbuls força regulars i aguts (acabats en una mica de punta); són peludes pel revers quan són joves, però no després. Tenen una llargada d'uns 7 a 10 cm.

Fulles de roure (roure cerriode)

Fulla del roure de fulla petita - Fulla del roure martinenc - Fulla del roure cerrioide

Detall del fruit dels roures (i alzines, garric…): la glà.

Els roures de Balsareny, com a tota la comarca, són, la majoria, roures cerrioides, però hi ha una gran varietat de formes, ja que els roures cerrioides es poden reproduir entre ells i també amb els de fulla petita i els martinencs, com si, de fet, fossin tots ells subespècies d'una mateixa espècie.

De roures en trobem en qualsevol bosc del nostre terme, però volem destacar els que hi ha al costat dels nuclis urbans. Així, en trobem un de plantat darrera de la rectoria (al racó de la font dels enamorats); i un altre, un tros més avall, a mig Repeu (força gros i antic; abans era bastant conegut, quan aquest camí era molt més transitat que ara). A Sant Esteve n'hi ha un parell a l'entrada de la colònia (al costat mateix de la carretera) i uns quants més al costat i darrere de l'Església. En trobem alguns a la zona de les Malloles, com també davant del Molí i prop del Pont dels Traginers (al tram de carretera vella). Per altra banda, tenim una bona roureda a la carretera de Vilafruns, just al davant de la mina (d'uns tres-cents metres d'extensió), on hi ha alguns roures martinencs. També és ben propera al poble una roureda que queda sota del carrer Indústria, al costat de la síquia (sobre els horts del passeig del riu). Per últim, hem de destacar la roureda amb aurons de La Rabeia, sobre la fàbrica i alineada cap al riu. No solen haver-hi roures en domicilis particulars, però en veiem un parell de ben macos en un pati del carrer prolongació Guimerà, ben a tocar del carrer.

El server

El server ( Sorbus domestica ), en castellà serbal , és un arbre no molt alt, que té la capçada densa formada per branques ascendents. La seva escorça és bruna i està clivellada verticalment. És caducifoli, per tant, en aquesta època el trobarem pelat, sense fulles, en tant que a la primavera tornarà a brotar.

Les fulles són compostes, o sigui que, com hem vist en altres arbres, consten de diversos folíols. En aquest cas són folíols dentats, de 3 a 8 cm. cadascun, en nombre impar (d'11 a 17); estan col·locats tots simètricament de dos en dos al llarg de l'eix de la fulla i a l'extrem del mateix hi ha un sol folíol.

Aquest arbre floreix a partir del mes d'abril. Les seves flors són petites (al voltant d'un centímetre), de color blanc o una mica rosades (amb 5 pètals i nombrosos estams, com totes les espècies de la família de les rosàcies, a la qual pertany el server), i estan agrupades en ramells.

Els fruits són les serves, que tenen una forma semblant a una pera, però més petites i arrodonides, d'uns 3 o 4 cm. de llargada, de color grogós i tacades de vermell; quan maduren i cauen de l'arbre, a la tardor (de setembre a novembre), solen ser del tot brunes. Les serves, no gaire conegudes, són comestibles si es deixen assecar, com les prunes, o es fan sobremadurar.

El server és un arbre força comú al nostre territori. Sol trobar-se en zones humides i fresques, junt amb altres arbres, però ell sol no forma mai boscos. També es pot trobar cultivat. A Balsareny en trobem de forma aïllada pels nostres boscos, però també alguns prop dels nuclis habitats, com un que hi ha a l'entrada de La Rabeia (costat esquerre de la carretera) i uns altres a ran de la carretera de Vilafruns, costat dret, a uns tres-cents metres abans d'arribar a la mina (sota la colònia minera). També en veiem alguns al principi de la carretera de Súria, a l'esquerra, prop de la cruïlla de la Baga Fosca-Fucimanya.

 

Un server a la carretera de Vilafruns (sota la colònia minera)

Una fulla composta del server.

Detall dels fruits del server: les serves.

Isidre Prat