Weihnachten
 

Weihnachten  vol dir Nadal en alemany. Les paraules en aquesta llengua sempre solen ser dues o tres vegades més llargues que en català, d'aquí la seva complicació! Des de fa més de dos anys visc a Berlín i encara sovint em sorprenc d'alguns mots. Però no us vull parlar del lèxic alemany, sinó de la seva cultura, concretament del Nadal.

Les festes nadalenques són populars a tot el món. A Alemanya comencen l'u de desembre, dia en què els nens obren la primera de les 24 finestretes del seu  Adventskalender  (Calendari de l'Advent). A dintre hi troben xocolata, que es van menjant dia darrere dia fins arribar a Nadal. Durant l'Advent, les quatre setmanes abans del naixement de Jesús, són molt típics els mercats de Nadal, on grans i petits es passegen menjant castanyes torrades i bevent  Glühwein  (vi calent amb canyella) per fer passar el fred.

El sis de desembre és un dia molt especial per als nens, ja que Sant Nicolau porta els primers regals. Això sí, només si el dia abans han netejat bé les sabates i les han posat sota la xemeneia. En Nicolau els hi deixa dolços a dins.

Nadal se celebra el dia 24 a la nit. Com nosaltres, mengen molt, van a missa i es fan regals. Els més religiosos van a l'església cap a les cinc de la tarda –com la majoria d'europeus, sempre van més d'hora que nosaltres–. Després d'un bon àpat a base d'amanida de patata i salsitxes arriba el  Weihnachtsmann  (Pare Nadal) i porta els regals als més petits.

Igual que nosaltres, els alemanys també decoren l'arbre de Nadal. El que ells no farien mai és agafar el tronc d'un arbre i fer-lo cagar. No s'ho acaben de creure quan els explico en què consisteix el Tió. No entenen de cap manera que agafem un tronc, li donem menjar –i se'l mengi!–, el piquem, i que de cop faci un pet i ens cagui regals! De fet, si ens hi parem a pensar és una tradició ben peculiar! Com és que en un context tan religiós com el Nadal fem servir la paraula “cagar” tan obertament? Per no parlar del caganer! I és que segurament tenen raó, què ens passa als catalans que ho “caguem” tot?

També em prenen per boja quan els dic que els últims 12 segons de l'any mengem 12 grans de raïms. Sembla que us agradi ennuegar-vos! –em diuen. Ells simplement esperen que siguin les dotze i es desitgen un bon any. Això sí, reben el nou any amb més petards i focs artificials que nosaltres per Sant Joan! Has de vigilar quan camines pel carrer que no t'exploti un petard als peus! Si mai sou a Alemanya per cap d'any, busqueu un terrat per veure els focs artificials... Impressionant!

Com a tot arreu també es mengen molts dolços per Nadal! El  Christstollen,  molt típic de Dresden, és un pa amb forma de nen amb bolquers (aquest és el consell que donen els pastissers a l'hora d'elaborar-lo). Per això es cobreix de sucre en pols.

En canvi a nosaltres sembla que ens agradi ennuegar-nos de debò. No en tenim prou amb els grans de raïm de Cap d'Any, sinó que ens dediquem a amagar figuretes dins el Tortell de Reis! A Alemanya els Reis de l'Orient no porten regals, però ocupen un lloc important en la tradició catòlica: des del segle XVI existeixen els  Sternsinger , nens disfressats de Reis que demanen diners per les cases. La recollida es destina als nens pobres del món.

Laia Prat Ortega