- Editorial -

Carta als Reis de l'Orient 

 

Un any més, els Reis de l'Orient van arribar a Balsareny, en una nit especialment glaçada, i van poder estrenar la nova pavimentació del carrer de la Creu , que durant tant de temps ha donat una imatge del poble en obres.

Drets humans

Fa 40 anys, els Reis Melcior, Gaspar i Baltasar també van venir a Balsareny i els seus patges van distribuir entre la població un exemplar de la declaració Universal dels Drets de l'Home. Era l'any 1969, i feia poc s'havien complert els 20 anys des que l'ONU, el 10 de desembre de 1948, havia aprovat aquella declaració, un text que proclama que tots els homes i dones neixen lliures i iguals en dignitat i drets; sense distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició. Que tothom té dret a la vida i a la seguretat; a no ser objecte d'esclavatge, tortura, tracte cruel, inhumà o degradant. Que tothom té dret a la propietat, a la nacionalitat, a moure's amb llibertat pels països del món, i al dret d'asil. Que tothom té llibertat de pensament, consciència, religió, opinió i expressió. Que tothom té dret a un treball digne equitativament remunerat i al descans i temps de lleure. Que tothom té dret a l'educació... La Declaració estableix un seguit de drets i deures de l'individu envers la comunitat; val la pena llegir-se-la amb detall.

En aquell moment, en un Estat no democràtic, molts dels drets que la declaració universal promulgava eren conculcats sistemàticament. Avui, amb 25 anys de democràcia, l'Estat i la Nació on vivim s'han dotat de lleis aprovades pels ciutadans i aquells drets estan, almenys sobre el paper, garantits, i hi ha tribunals que d'ofici els defensen. No vol dir que la ciutadania hagi de baixar la guàrdia, ja que les temptacions totalitàries afloren on menys es pensa, i sempre hi ha qui es mostra disposat a limitar els drets dels altres —especialment els de les minories— per reforçar els propis.

Però arreu del món la situació, després d'haver-se complert els 60 anys d'aquella proclamació, no ha millorat. Hi continua havent molts països sotmesos a règims no democràtics, on no es respecten els drets de les persones; hi continua havent guerres, genocidis, tortures i explotació dels més desvalguts, dones i nens sobretot. I fins moltes potències que es declaren democràtiques presenten mancances molt greus en aquest punt: tothom té esquelets a l'armari, qui més qui menys té un Guantánamo, una Txetxènia, una Franja de Gaza que els posa en evidència.

La nostra carta als Reis, a nivell internacional, ha de ser, igual que fa 40 anys, demanar que la pau, la democràcia, la llibertat i el respecte als drets humans imperin de forma efectiva a tot el món. I per a Catalunya, que no prosperin les veus que es conjuren per passar el ribot als nostres drets nacionals: ara mateix, l'Estatut, aprovat per les Corts espanyoles i pel poble català en referèndum, i que estableix el dret a un model de finançament just i alhora solidari; més endavant, el dret de decidir democràticament el futur que el poble català vulgui per al seu país.

Atur

Un dels drets humans que més costa de poder garantir és el dret al treball. Amb la crisi actual, el nombre de persones en atur s'incrementa exponencialment. A Balsareny hem passat de 123 a finals del 2007 a 243 en acabar el 2008, un increment del 97,5 per cent, pràcticament el doble en un any. Per gènere, són 100 homes i 143 dones; i per sectors, la majoria es concentren en la indústria i la construcció. Sobre el cens total de població, hem passat d'un 3'61% d'aturats fa un any a un 6'93% ara mateix. En el conjunt de la comarca de Bages, el 2007 hi havia 6.368 aturats sobre 176.846 habitants, un 3,60%, de manera que Balsareny estava just al nivell d'atur de la comarca. En acabar el 2008, però, el Bages té 11.183 aturats sobre 181.347 habitants, un 6,17%; mentre que a Balsareny, amb un 6,93 per cent, superem la mitjana comarcal. Per això, la nostra carta als Reis ha d'incloure també una millora en aquest aspecte tan important: el dret a tenir una feina digna. I sobretot, demanem concòrdia entre la gent del poble, i per a les entitats, que continuïn trobant persones amb ganes de treballar pel bé comú. Això demanem als Reis, però no oblidem que ells també ens demanen que fem bondat: ens demanen actitud. Que sapiguem ser dignes d'assolir tot allò que desitgem.

Sarment