No és pas descobrir res de nou, ja ho sé. Les societats, formades pels diferents relleus generacionals, no sempre són ni han estat justes. Només faltaria. Però sí que el vaig trobar a faltar.

Físicament carregat d’esquena, els ulls empetitits com aquell que no gosa obrir-los i amb aquell seu semblant característic, semblava que sempre somreia. Un to de veu baixet, sense pretensions, però cada interlocutor podia apreciar un aire sorneguer amb la seva parla. Sap el lector de qui parlo, oi?

Citant de memòria, trenta o quaranta anys treballant a la brigada de l’Ajuntament de Balsareny al costat d’altres balsarenyencs que també resten en el meu record. Ara sí oi, que ho heu esbrinat. Més encara, uns informes agraïts de persones que el van tractar i van treballar al seu costat l’han qualificat com era: “Una bona persona i un bon company”. I molts altres que van fer-li costat treballant a l’ajuntament.

El vaig trobar a faltar, sí. Enviudat i amb dos fills, l’Ester i l’Isidre, va disposar d’una nova companya amb qui va conviure a la població de Rajadell. És en aquest poble del Bages on entrà a formar part del grup de Trabucaires d’allà. I és precisament el nom d’aquest poble i entitat els que han motivat a Punta de Brau a recordar-lo. Feia uns quants anys que en Josep Lladó i Medall, en arribar la Festa dels Traginers, amb els seus companys Trabucaires donava el bon dia a Balsareny.

A cop de trabuc recorria els carrers tan coneguts pels balsarenyencs complint amb la feina diària. Recordo que va ser el primer conductor del vehicle de la neteja, quan aquesta era responsabilitat de l’Ajuntament de Balsareny.

Balsareny fa uns dies que va deixar enrere una altra Festa dels Traginers, i enguany el Josep, traspassat a la casa del Pare, no hi va poder ser. El vaig trobar a faltar!

Josep Gudayol i Puig