COL·LABORACIONS

Entre els humans passa igual?

 

Fa molt de temps que, com veig tantes vegades les pel·lícules de Walt Disney, se'm va ocórrer pensar per què ens agrada que hi hagi animals bons i dolents. Si ens fixem,  hi sol haver un seguit d'animals que els prenem com a protagonistes i a d’altres els toca el paper d'antagonistes. Podem agafar com a exemple la pel·lícula del Rei Lleó i fixar-nos en els seus personatges: el protagonista principal, Simba, i el seu pare Mufasa, la seva mare, la seva companya Nala i totes les altres lleones del seu clan són animals bons, nobles, bondadosos, justos, alegres, simpàtics... Mentre que les hienes, totes, són malvades, amargades i ressentides.

Em podríeu dir que hi ha un lleó dolent, però encara així ho han diferenciat dels altres; és a dir, Scar és dolent perquè és diferent. En canvi, totes les hienes són dolentes, malgrat que el seu únic objectiu és alimentar-se. Per ventura no és aquesta la finalitat de tots els animals?

Les hienes de la pel·lícula són, a més, animals covards. Res més lluny de la realitat, ja que, quan se’n reuneix una colla gran són capaces d'enfrontar-se a un grup de lleones. La proporció suficient és, més o menys, de tres hienes per a cada lleona.

Vull pensar que tot es deu al fet que el lleó és bonic i la hiena no ho és. Tornem als lleons de debò: podríem titllar els lleons mascles de "ganduls " i de "masclistes", ja que normalment, són les lleones les encarregades d'anar de cacera i de portar l'aliment al "rei", que roman descansant tranquil·lament a l'ombra, fins a vint hores al dia. Tanmateix, quan les lleones porten una presa, el lleó és el primer a menjar-ne fins a afartar-se, i la resta la deixa perquè s'alimentin les lleones i els cadells. Us imagineu Mufasa comportant-se així en la pel·lícula? Oi que no?

Llegeixo en una revista especialitzada en el tema: "els lleons mascles, quan aconsegueixen convertir-se en els mascles dominants d'un grup de lleones, immediatament acaben amb la vida de tots els cadells de l'anterior mascle dominant que hi havia en el clan, per poder-hi deixar ell la seva pròpia descendència”.

Quines bèsties mes dolentes! Però bé, disculpeu-me que us ho hagi explicat així. No és que jo pensi que ho fan per maldat, sinó perquè simplement, sembla que amb aquest acte aconsegueixen que les lleones no hagin de cuidar ni alletar les seves criatures, i per tant entrin en zel i es mostrin receptives per tal que el mascle pugui inseminar-les i engendrar la seva pròpia descendència."

Com aquest exemple dels lleons bons i les hienes malvades, podríem posar infinitat d'animals dels dibuixos animats. Els dolents són: voltors, aufranys, garses, corbs....i molts més. Els pinten dolents, sense tenir en compte que són unes patrulles de neteja ecològica fantàstiques: en els medis en què habiten hi compleixen una labor imprescindible.

En canvi, els bons són els gatets, ossets, llobatons (mentre no creixin), tortugues, peixets, ratolins, canaris, gallines, pingüins, formigues, etc.

Un dia d'aquests meditaré si entre els humans passa igual. Bé, potser ho deixaré córrer!

Josep Estruel Filella
Vivències.blogspot.com