Situació real dels vigilants locals de Balsareny

 

Pràcticament tot el poble em coneix, però faré una petita presentació.

Sóc en José Carlos Rodríguez Linde, sóc apolític, crec en les persones i no en els partits, vigilant local i delegat sindical del personal funcionari de l’Ajuntament de Balsareny. Per tant, l’únic que té competències per negociar amb l’ajuntament: horaris, calendari de treball, retribucions, etc. En fi, per acordar les condicions de treball i signar-les, com a legal i legítim representant de tots els funcionaris (incloent els vigilants).

El mes de novembre va sortir una entrevista, la qual comentava la falta de diàleg, i per tant la nul·la voluntat de negociar de l’equip de govern de l’ajuntament amb el delegat de personal funcionari, i també amb el sindicat majoritari CCOO. Des de fa dos anys que hem entrat per registre cinc peticions escrites. Respostes una, ara al novembre i dient que no.

El mes de desembre, la senyora coordinadora, amb tres vigilants més, dóna resposta al meu escrit i arremet contra la meva persona, volent-me desprestigiar davant el poble amb una sèrie de falsedats i acusacions. Allà ella i la seva consciència.

Evidentment puc dir que la senyora coordinadora està mentint quan afirma que hi ha un diàleg fluid, constant i normal amb els caps polítics (ella sí que té un diàleg molt fluid), i que a principis d’any els vigilants van signar el calendari del 2009. No hi ha res signat per falta de diàleg.

La coordinadora es queixa de les baixes, de les meves hores sindicals que tinc per llei. Que es miri ella els seus horaris, les seves festes i els dies lliures que agafa cada mes. Crec sense exagerar que es la persona amb més dies lliures sense justificar de tot l’Ajuntament.

Per tant, no sé què fa la senyora coordinadora contestant una queixa que va adreçada a l’equip de govern.

Abans d’exposar els problemes que tenim al cos de vigilants, vull deixar clar que en la negociació que exigim, tan el sindicat com jo, no afectaria a les condicions laborals dels funcionaris administratius, ja que al començar el meu mandat com a delegat així ho vam acordar.

Som una plantilla de cinc vigilants, i a l’estiu i al desembre s’agafa un substitut per poder fer vacances. D’aquesta plantilla, tres som funcionaris de carrera (amb una plaça en propietat) i la resta són interins i de substitució (depenen de la voluntat del polític de torn). Aquests últims estan sent coaccionats i assetjats per dir i fer coses que afavoreixin el regidor i la coordinadora. Ells saben que dic la veritat, però... per aquest motiu signen tots els escrits que els posin davant. Els he comentat que s’equivoquen, però “el miedo es libre”. “Divide y vencerás” és la frase que defineix millor la situació real dels vigilants, és l’estratègia que està utilitzant l’Ajuntament per no dialogar i negar-se a acordar unes condicions dignes de treball pels vigilants locals.

El que he de dir de les condicions laborals dels vigilants, precàries i abusives en quasi tots els casos (excepte la coordinadora, és clar), podria omplir més d’un Sarment. Per tant miraré de ser el més breu possible.

  1. Fa dos anys que intento dialogar per negociar les condicions laborals dels vigilants locals. L’alcalde, com sempre tan obert i dialogant, té tanta feina que no ha pogut atendre aquesta petició, ni contestar-la. És el que té, tants anys al capdavant del consistori, cauen en temptacions perquè es creuen els amos de béns i persones.
  2. La senyora Ana Villagrasa, fins l’octubre de 2008 (ja portava de baixa sis mesos), des de sempre estava en el mateix quadrant d’horaris que la resta de vigilants. A dir veritat, més bones: no feia nits i cobrava més, cosa que consideràvem normal per la seva condició de coordinadora, funció que els funcionaris de carrera mai hem qüestionat. Tots anàvem a una, però ella volia més i sempre em deia que volia marxar, que l’alcalde era un... (de fet, s’ha presentat a bastants oposicions estant de baixa). Jo, innocent de mi, li deia que tingués paciència, que intentaria asseure’ns a negociar per aconseguir unes bones condicions per a TOTS ELS VIGILANTS.
  3. L’octubre de 2008, el regidor de governació Miquel Soler va a buscar la coordinadora a casa seva estant encara ella de baixa. INCREÏBLE! I aquí comença el malestar i la divisió entre els vigilants. Li proposa que torni a la feina amb les condicions laborals que ella vulgui. Amb la resta de vigilants ja miraré què fem, sobretot que no et molestin, ni et parlin del teu horari. L’Anna és intocable, paraules textuals del regidor de governació.
  4. Tots els horaris són imposats, o per decret o a conveniència de la coordinadora. L’horari que li concedeix l’Ajuntament a la coordinadora és com el d’un càrrec polític de confiança, no d’un funcionari, té uns privilegis que no tenen ni els caps dels cossos de seguretat (Mossos, Policies Locals, etc.). Això en principi no m’importaria, però sí si els seus privilegis afecten negativament les condicions laborals de la resta de la plantilla, ja que amb cinc vigilants sempre es cobrien les 24 hores, 365 dies a l’any. Al sortir ella de la roda, queden quatre vigilants i l’Ajuntament vol que cobrim el forat que ha deixat la Sra. Ana, impossible! No hi ha duros a quatre peles! Cosa que és la que he denunciat sempre als caps polítics. Resposta dels regidor Miquel Soler amb el consentiment de l’alcalde: “A l’Ana ni mirar-la, no la molestéis”.

La Sra. Montse Sabio, vigilant local des de fa deu anys, persona honesta, intel·ligent i treballadora, des de que va entrar aquest regidor ha hagut d’agafar la baixa dos cops.

He presentat uns quants escrits de denúncia a l’alcalde del que fa aquest regidor. No cal que expliqui gaire la resposta del senyor alcalde: “El regidor té tota la meva credibilitat”.

Els bons vins amb el temps es tornen millors, diuen. En aquest cas, el vi és dolent i s’està avinagrant.

Amb la resta de regidories tinc una relació normal i correcta, sempre ha estat així.

Amb aquest escrit per la meva part tanco aquest tema. Aquesta és la veritable realitat de les condicions laborals del cos de Vigilants Locals de Balsareny. Un altre dia explicaré les funcions i competències d’aquest cos, perquè el nostre poble no se senti enganyat.

Una última reflexió: jo, de gran vull, ser polític... Ara que, veient el que fan, prefereixo ser PERSONA.

José Carlos Rodríguez Linde
Delegat personal funcionari Ajuntament de Balsareny