A l’acostar-se el Nadal, cada any un grup de persones fa presència a la sala de recepcions de l’Ajuntament amb l’alcalde i regidors de torn per portar a terme un acte social i tradicional propi del temps nadalenc. En aquell capvespre, en Josep Jordana i Reguant, qui ha exercit de jutge de pau suplementari, i membre fiscal, a Balsareny durant vint anys, ha deixat el càrrec. Tal com va dir: “M’he fet gran i són molts anys en el càrrec”.

En Josep, en aquesta passada recepció nadalenca, va estar acompanyat de la seva esposa Manola Asensio. Ambdós es van emocionar molt quan l’alcalde Jaume Rabeya va dir unes breus paraules de reconeixement  per tots els anys de servei d’en Josep. Rabeya va fer el lliurament d’un pergamí de record i una planta avellenada de reg permanent, que va fer commoure en Jordana, qui va dir: “Que bé, aquesta no haurem de regar-la, això anirà bé per estalviar aigua”. Després, aplaudiments i felicitacions van seguir aquest senzill i emocional acte. Andreu Verbon, jutge titular, va donar les seves felicitacions al matrimoni.

Josep Jordana va néixer a Balsareny el 28 de març de l’any 1930, al carrer del Castell número 34, i en arribar a l’edat escolar va seguir els estudis bàsics a l’escola parroquial del poble. Actualment no està llegint cap llibre, ja que segons ens diu: “Sempre m’ha fet una mica de respecte l’enganxar-me a una lectura de llarg contingut. Això sí, cada dia llegeixo la premsa del dia”. D’altra banda, des de sempre ha estat afeccionat a la televisió i al cinema. En la seva joventut no hi havia altre divertiment que anar al cinema i per això li encanta poder veure pel·lícules. Corrien els anys 1990 quan en Jordana va tenir l’oportunitat de poder viatjar a diverses ciutats europees de França, Itàlia, Suïssa, Bèlgica, Alemanya i Grècia, de les quals en té molt bons records.

- Voldríeu explicar-nos com va anar que accedíssiu a fer la tasca de jutge de pau?

- Doncs va ser com a conseqüència d’haver-m’ho demanat l’alcalde, Jaume Rabeya, i també el jutge titular, Andreu Verbon.

- Quines són les responsabilitats que comporta aquest càrrec?

- La tasca d’un jutge de pau municipal és la d’intervenir en la reconciliació d’algunes persones que havien arribat al punt de no entendre’s. També té la potestat d’unir parelles en casament i la responsabilitat d’aixecar un cadàver, i de donar-ne fe, en casos de mort violenta o accidental.

- Durant aquests vint anys, quants companys jutges de pau recordeu que hagin precedit la vostra tasca?

- Recordo en Carles Casas, en Jacint Bonals, en Blai Sensada i darrerament l’Andreu Verbon.

- Ens podeu dir alguns records positius que guardeu d’aquest període de temps?

- Estic content d’haver pogut servir el meu poble en aquesta tasca voluntària de la qual em sento satisfet, i agraït vers les persones que van confiar-me l’oportunitat de sentir-me útil durant aquest temps.

- El passat 17 de desembre de 2009 heu decidit presentar la vostra dimissió. Què se sent quan un hom diu prou?

- Bé, tots els adéus, gairebé tots, són una mica tristos, però el d’aquest dia és un adéu satisfactori. És l’haver arribat a acomplir un servei que per causes de l’edat he hagut de deixar.

Josep Gudayol i Puig