Les tiges de “Brins” porten un aire danser al Sindicat

 

“Balsareny avui” ho ha fet palès més d’una vegada: Tempo (Temporada d’espectacles familiars) és un dels grans encerts que s’organitzen a través de l’Escola de teatre municipal. Els contes, les rondalles, la màgia i les bambolines de tots els temps i que van tenir una petjada cultural en les anteriors generacions, avui ens porten també aquesta educació per a les noves, en català.

Brins de lluminotècnia, d’impacte interrogant, de mim espectacular i d’una tendresa infantil, portaven en aquella tarda el plor dels més petits i les rialles dels més grandets que feien esclatar l’espontaneïtat de llurs aplaudiments.

Brins, d’afectes òptics, formats darrere d’una tanca d’uns cubs amb decoració fosforescent trasllada l’espectador vers unes diferents situacions i posicions d’un caire circense. Una coreografia propicia l’elevació –mitjançant la lleugeresa natural d’un globus- tot representant un imaginatiu viatge espacial.

Brins de percussió, on les quatre components, amb l’ajut d’uns imaginatius pals de tambor, omplen l’orella amb una cançó melòdica popular.

Brins d’ombres fan guardar un silenci embruixador que et manté ferm a la butaca per acabar esbufegant: “Ja s’ha acabat?”

Il·lusió, imaginació i l’art en la dansa feien esclatar uns forts i allargats aplaudiments dins la nostra sala Sindicat.

Josep Gudayol i Puig