Josep Bruch, una vida dedicada al camp i a la natura entre Gaià i Cornet

 

En Josep Bruch i Clusellas ha dedicat, i continua dedicant, la seva vida a les feines del medi natural com són el camp, el bosc, la ramaderia, etc. Són molts anys, els primers quan encara no hi havia electricitat i les espelmes i carburs donaven claror en arribar el capvespre i la nit a pagès.

En Josep va néixer a la casa de pagès de Viranes, al terme municipal de Gaià, el 26 de desembre de 1931. Està casat amb la Caterina, filla de la casa de pagès de Pujalt, al terme municipal de Sant Feliu Sasserra, amb qui ha tingut cinc fills.

En Josep va començar a treballar en una edat curta, amb 7 o 8 anys, fent llenya, i netejant les corts del bestiar. “Aquells anys ens fèiem el sabó, la cera de les espelmes i d’altres coses pròpies de l’època vivint a pagès. En una ocasió, i quan ja arribava la mecanització del camp, se’ns va encendre un tractor i vaig patir cremades importants”.

A en Bruch no li agrada llegir, ja que prefereix unes ocupacions més actives com conrear l’hort, tenir cura de tenir les eines sempre netes i a punt, restaurar coses antigues, etc. Pel que fa als viatges, li agrada visitar pobles que tinguin postal de muntanya. Li encanten comarques com la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i la Cerdanya. “Una de les visites en què vaig gaudir més, i no pertany a muntanya, va ser al Vendrell, al museu de Pau Casals”.

Pendent de la informació meteorològica i l’espai de notícies, també documentals del món animal i natural, són, junt amb la ràdio, escoltar música catalana, com sardanes i havaneres, la seva preferència durant les hores de lleure.

- Digueu-nos, quines són les espècies d’arbres que hi ha al nostre bosc?

- Doncs molts són diferents tipus de pi: pi blanc, pinyoner, pinassa, pi rojolet, i també roures, alzines, pollancres, ginebres, freixes, etc.

- Com s’identifica un arbre?

- Bé, pel tronc, l’escorça, les branques i les fulles. El tronc és la tija principal, gruixuda, que aguanta tota l’estructura de l’arbre, com la columna vertebral d’una persona; és la part de l’arbre que es fa servir per combustible. L’escorça és la part externa del tronc i les branques dels arbres llenyosos; avui dia es fa servir molt per cobrir parcs i jardins, per estalviar aigua de reg. Les branques es troben on el tronc es va dividint cada cop més petit i formant ramificacions, fins arribar a les fulles. I les fulles són un element elemental per tal que l’arbre transpiri i pugui fer la fotosíntesi a través d’aquestes; n’hi ha de moltes formes: senceres, serrades, dentades, lobulades, partides...

- Avui per avui, el bosc és econòmicament rendible?

- En els nostres dies us he de dir que viure del bosc no és rendible. Hi ha propostes mediambientals que poden ésser sostenibles, com pot ser l’elaboració de la biomassa. La llenya de la tala i la neteja dels boscos, una vegada triturada, pot ser composada per ser consumida com a combustible per a edificis grans, com pavellons esportius, llars d’infants, piscines cobertes, escoles, etc.

- Què penseu d’allò que a vegades hem escoltat tant, que al bosc tothom hi pot entrar? Té amo, el bosc?

- Doncs sí, al bosc hi pot entrar tothom. Això sí, s’ha de respectar la natura i gaudir-ne sense fer mal. Pel que fa als amos, us puc dir que avui dia els amos dels boscos han de demanar permís per poder-hi fer qualsevol actuació, sota el control del Departament de Medi Ambient.

- Al nostre bosc, a més a més de trobar-hi llenya, què més hi podem trobar?

- Si el temps hi ha acompanyat podem trobar-hi una diversitat molt gran de fongs i bolets. Molt personalment, tant la Caterina com jo hi tenim una gran afició. També es poden trobar moltes herbes medicinals per guarir i d’altres que són molt bones per cuinar. El bosc és també, per dir-ho d’alguna manera, una bassa de mel. Jo hi disposo d’un parell d’arnes (caixes) on treballen les abelles.

- Qui té cura del bosc? L’amo, diferents persones que puguin tenir llogades unes terres, el govern?

- L’amo és el primer interessat que el bosc estigui ben cuidat. Jo, amb la meva feina de fer feixos, netejo els entorns. Això fa que el bosc estigui més net i eviti un xic més el perill dels incendis. També els feixos són d’una combustió aprofitable per a alguns forns de pa que encara funcionen amb llenya.

- Heu parlat de forns de pa. En sabeu algun d’aquí a Balsareny?

- Doncs sí, crec que encara n’hi ha un. Els forns de llenya fan molt bon pa.

- Hem deixat enrere una altra Festa dels Traginers. Hi heu participat?

- Gràcies per fer-me aquesta pregunta. Us puc dir que des del primer any en què em van demanar la meva col·laboració hi he estat sempre present. Hi col·laboro en la feina de guarnir el bestiar i sent present en la gran Cavalcada.

Josep Gudayol i Puig